Seccions dels articles

Títol general (sense subtítol)

Els títols generals haurien de seguir una recomanació molt bàsica: brevetat i concisió. Una llargària adequada per al títol general és la que no supera les vuit paraules (exceptuant-ne articles, preposicions i conjuncions), ja que un títol massa llarg tendeix a confondre la temàtica sobre la qual tracta l'escrit. Quan resulta difícil assolir concisió, una bona alternativa pot ser la incorporació d'un subtítol.

Quant a les característiques tipogràfiques, els títols d'article es corresponen al Títol 1 de la majoria dels processadors de textos, independentment de les opcions específiques (tipus de font, grandària, color, etc.) que cada usuari o usuària hagi assignat en la seva còpia del processador. Això vol dir que qualsevol format per al Títol 1 dels processadors de textos és, en principi, acceptable.

Tanmateix, el fitxer que processa l'estil d'aquesta publicació ho convertirà a l'estàndard, que es pot veure en els articles ja publicats.

Mostrar exemple de títol general

El títol és, a més, una part rellevant de la identificació de l'article, ja que apareix al menú d'accés de cada número (a la part de dalt a l'esquerra de la pàgina, molt a prop de la paraula Menú), just després del primer llinatge i la incial del nom de l'autor o autora. És a dir, aquest Menú fa la funció d'un sumari d'accés ràpid al contingut de cada número de la revista. Els títols llargs fan aquesta part innecessàriament extensa.

Una versió més àmplia del sumari de continguts es troba a la portada de cada número.

Subtítol acompanyant el títol general

Els subtítols tenen la funció d'ampliar la temàtica (que s'enuncia al títol) sobre la qual tracta l'article. Són recomanables per a afegir concisió (sobre el tema, el àrea geogràfica, el marc temporal, etc.)i, així, s¡estalvien títols massa llargs.

També és recomanable per als subtítols fer servir una extensió que no hauria de superar les deu o dotze paraules.

Mostrar exemple de títol general amb subtítol

Gairebé sempre, totes o la major part de les paraules clau de l'article apareixen al títol i al subtítol (si n'hi ha) de l'article. El títol forma part destacada de les metadades de l'article. La indexació per títol ajuda a recuperar l'enllaç de l'article quan es fa una cerca fent servir un llenguatge controlat. A les metadades de cada article hi ha una secció pròpia sota l'etiqueta DC.Title. En els resultats de cercadors com Google es mostra el context d'informació en el qual apareix l'article. Un exemple habitual són els resultats a la secció Academic de Google.

Resum i Abstract

El resum de l'article i particularment l'abstract són la primera part de l'article en la qual es centren els potencials lectors. L'abstract en llengua anglesa hauria de ser una versió el més semblant possible del resum en la llengua de l'article. El text en anglès s'incorpora també a les metadades de l'article a la secció description. Els robots de cerca dels metacercadors poden utilitzar aquesta secció per a concretar una mica més com s'indexa tot l'article.

Per tant, un anglès correcte ajuda molt a la difusió dels continguts.

Mostrar exemple de resum i abstract

L'extensió del resum i de l'abstract no hauria de superar les cent paraules. Expressar correctament una idea en cada paràgraf facilita la comprensió dels continguts i, a més, (s'hi ha més d'un paràgraf) ajuda a mostrar la relació de contiguts entre les seccions principals de l'article.

Paraules clau

Les paraules clau acompanyen els resums (en la llengua de l'article) i l'abstract (en anglès). La versió bilingüe augmenta significativament les possibilitats de recuperació de l'enllaç de cada article i, per tant, una major difusió potencial.

Aquests mots (o expressions de dues paraules) tenen una importància cabdal en la indexació de l'article en els cercadors i metacercadors d'Internet. La indexació per paraules clau ajuda a recuperar l'enllaç de l'article quan es cerca fent servir encapçalaments de matèria. Es poden utilitzar directament en els cercadors com una expresió entre "cometes dobles" o bé com a paraules separades i sense cometes. Les expressions habitualment ofereixen un nivell major de precisió (menys resultats de cerca), mentre que la paraula o paraules per separat donen un major nombre de resultats (amb una precisió inferior).

Mostar exemple de paraules clau

A les metadades de l'article, les paraules clau també tenen una secció específica sota l'etiqueta Keywords. Una elecció acurada d'aquestes paraules clau pot afavorir la precisió en els resultats de cerca en els metacercadors. A continuació podeu veure un enllaç amb els resultats (fent clic a sobre del quadre) sobre un article publicat en aquesta mateixa Revista:

Provar el resultats de la cerca a google.com sobre l'expressió:

"Estupefacientes Ibiza consumo drogas discotecas" de l'article de Martínez Hernández, A. (2021). Los estupefacientes como reclamo turístico en la isla de Ibiza a Turistica. Papers de Turisme 2021 (1). [Resultats com eren el dia 04 de gener de 2022].

En l'exemple anterior s'han fet servir totes les paraules clau de l'article entre cometes dobles (") al principi i al final de l'expressió de cerca: "Estupefacientes Ibiza consumo drogas discotecas". La separació entre comes de cada paraula i la supressió de les cometes dobles hauria donat uns resultats força diferents (més respostes, molta menys precisió dels resultats).

Objectius i metodologia

Els objectius i la metodologia es poden mostrar en un apartat conjunt o en dos apartats diferenciats. Si s'escull exposar-los en un únic apartat, hauria de considerar-se fer un subapartat per a cada un. Els objectius indiquen la justificació del tema de recerca i, sovint, els beneficis que es poden derivar d'assolir-los totalment o parcial, ja que tenen una relació molt directa amb les conclusions de l'article. Per tant, sembla un apartat adient per a fer servir llistes (ordenades o no ordenades) amb les quals estructurar la informació.

La metodologia recull el conjunt de recursos i eines que es faran servir per assolir els objectius de recerca. De vegades insinuen continguts que molt probablement apareixeran als annexos de l'article, com són ara: resultats sintètics d'enquestes, entrevistes (tant l'estructura de les preguntes com les respostes obtingudes) o altres eines de recerca que depenen de metodologies més concretes.

Si la metodologia inclou una anàlisi de la literatura científica sobre el tema de recerca, potser els continguts d'aquesta anàlisi (estat de la qüestió) es poden incloure abans de la finalització d'aquest apartat.

Resultats de la recerca

És la part que recull la feina de recerca feta per assolir els objectius enunciats fent servir la metodologia que l'autor o l'autora considera més adient. Abasta la major part del contingut total de l'article i es divideix en un conjunt d'apartats i altres elements d'edició que tractam a continuació.

Apartats generals

Els apartats dels articles segueixen una pauta comuna. Els processadors de textos d'ús més habitual fan servir la terminologia d'estil Títol 2 per a marcar aquest tipus (H2 a HTML). Un cop formatats així als originals, el full d'estil de la publicació s'encarrega de presentar-los homogèniament. Els comuns a tots els articles són: Introducció; Metodologia; Objectius; Resultats de la recerca; Conclusions i Bibliografia.

Segons les característiques de cada article, poden afegir-s'hi els següents apartats generals: Notes i Annexos. Cap dels apartats generals te incidència especial en les metadades.

Subapartats

Els subapartats s'inclouen sempre en un apartat general en concret. Per tant, a més de una dependència formal, tenen una clara relació amb els continguts de l'apartat. L'exposició d'idees hauria de seguir un ordre lògic, sempre depenent d'aquest apartats i subapartats per tal d'aconseguir un relat coherent. Als processadors de textos s'anomenen Títol 3 (H3 a HTML).

Mostar exemple d'apartats i subapartats

Considerant que es tracta d'articles relativament breus (d'unes 25 planes) no és necessari numerar ni els apartats ni els subapartats. El tipus de font i els sagnats permeten als lectors identificar el principi i el final de cada divisió i subdivisió. A més, la numeració indica una certa jerarquia (profunditat de nivell en termes d'estructura) que, potser, no és la millor opció per organitzar els continguts en els textos de ciències socials.

L'esmentada numeració pot resultar un inconvenient quan genera confusió per la proximitat física de llistes ordenades amb els títols de subapartats.

Apartats d'altre nivell

Es poden fer servir fins a dos nivells d'apartats per davall dels subapartats. Es a dir, els títols 4 i 5 en llenguatge dels processadors i els seus equivalents en el llenguatge HTML: H4 i H5.

Citacions

En els continguts dels articles, sovint es recorre a citacions d'altres autors i autores per tal de mostrar el punt en el qual es troba la investigació en la matèria tractada (dit d'altra manera, l'estat de la qüestió).

De vegades la citació serveix per a introduir una idea o bé com a suport de la idea expressada per l'autor de l'article. També poden servir per a mostrar alternatives d'investigació amb un platejament diferent al defensat en el text. En aquest cas, pot haver-hi un cert component de crítica científica entre una o més propostes.

La pauta d'estil per a les citacions més comunes és:

• Si és d'autoria única, es fa servir el primer llinatge i l'any de la publicació, tot entre parèntesi : (Marí 2005).
• Si és d'autoria múltiple, els llinatges de cada un o una se separen amb un punt i coma (;), mai no s'hauria de fer servir el símbol ampersand (&). Entre d'altres coses, aquest símbol es tracta d'una entitat en els llenguatges de programació per a presentacions web i requereix d'escapar-se per tal d'estalviar errades en la visualització dels continguts: (Marí ; Torres 2008). Quan el nombre d'autors és superior a tres, es fa servir el llinatge del primer autor seguit de l'expressió et al.: (Marí et al. 2006).
• Si es fa una citació textual i s'ha d'esmentar la pàgina, l'any de la publicació i la pàgina o pàgines es separen amb una coma (,). Quan la citació abasta dues pàgines se separen amb un guionet: (Marí ; Torres 2008, 23-24). La citació textual s'hauria de presentar en lletra cursiva. No s'haurien de fer servir les alternatives ni de les cometes simples (' '), ni les cometes dobles (" "). L'autoria, l'any i les pàgines es mostren en lletra normal:

  La cita directa, también llamada estilo directo o discurso directo, consiste en reproducir de forma literal y exacta lo dicho o pensado por otro o por uno mismo (Martínez de Sousa 2003, 57).

• Quan la citació fa referència a una obra publicada temps enrere que s'extreu d'una edició molt més actual, la data de l'edició original s'afegeix entre claudàtors i amb un espai abans de l'any de l'edició consultada: (Llull [1278] 1993, 124).
• Quan es fa servir una citació de citació, s'ha d'esmentar en el parèntesi:

  Como afirma Bauzà (2014) La mejor librería de guías turísticas del mundo està en Londres: Stanford (Citado por García Marín 2020, 10).

• Per a la resta de casos de citacions (citacions indirectes o no literals), farem servir la proposta de la Universitat de Girona (2021), en concret la secció anomenada Citacions en el text.

Abreviacions

Algunes de les abreviacions més utilitzades en llengua catalana estan recollides a l'apartat corresponent de les pautes d'estil APA de la Universitat de Girona (2021).

Trobareu un tractament més ampli d'aquesta matèria a la Biblioteca tècnica de política lingüística de la Generalitat de Catalunya. (2021)

Quant a la llengua espanyola, trobareu una àmplia llista d'abreviacions al Diccionario panhispánico de dudas (2005), així com l'argumentació sobre el seu ús correcte.

Pel que fa a la llengua anglesa, aquest aspecte es tracta a la secció corresponent de The Chicago Manual of Style (2017). Aquesta publicació desenvolupa en extensió la casuística de les abreviacions i complemeta les propostes en català i en espanyol quan pugui detectar-se alguna omissió.

Elements d'edició específics inclosos en alguns dels apartats:

Els elements que es poden fer servir com a recursos per a la divulgació de coneixements són:

• taules
• llistes no ordenades
  • llistes de definicions
• llistes ordenades
• imatges
• gràfics

La seva inclusió hauria de servir per afegir informació significativa i no pas per acompanyar el discurs que es desenvolupa al text. La quantitat d'aquests elements no està limitada, tot i que convé no abusar-ne. Si manca alguna referència explícita que convidi a la seva consulta, és habitual que els lectors de l'article obviïn la informació que contenen.

Així, les taules, imatges i gràfiques han de numerar-se correlativament i independent per a cada tipus. Aquesta numeració serveix per a referenciar-les inequívocament.

Taules

Les taules es numeren juntament amb el títol de la mateixa taula, com es veu a la taula 1. A més de la numeració i el títol, hi ha altres elements necessaris com són ara els encapçalaments de cada columna i la llargària de la taula, la qual no hauria de ser superior a 23 fileres. Si alguna taula té més de 23 fileres, s'ha de trencar en dues o més taules per tal de no superar el límit just ara esmentat. Això resulta de l'espai disponible per a la impressió (el foli DIN-A4). En el cas de visualització en pantalla, una taula més llarga de 23 fileres pot acabar generant desorientació en la lectura. La taula o taules resultants mantindran els mateixos títol i encapçalaments de columnes que la primera. A l'apartat del títol s'afegirà l'expressió Continuació (o l'equivalent en la llengua de l'article). En el procés d'edició s'ajusta l'ample de la taula en funció dels continguts. No és extrany que les taules de moltes fileres estiguin associades als annexos.

Taula 1. Títol de la taula

Encapçalament de columna 1	Encapçalament de columna 2
Dades columna 1	Dades columna 2
Dades columna 1	Dades columna 2
Dades columna 1...	Dades columna 2...
Peu de taula - per descripció de la font i/o notes

Les taules tenen com a element opcional el peu de taula. Es fa servir per afegir alguna nota de contingut de la mateixa taula, o bé per descriure la font d'on s'han extret les dades. Les notes de contingut de les taules no porten enllaços entre l'origen i la destinació.

Llistes no ordenades

Les llistes no ordenades serveixen per agrupar diferents elements entre els quals no hi ha cap prelació ni jerarquia. Es distingeixen perquè cada element està introduït per un símbol. En el nostre cas, la forma dels símbols pot ser de tres tipus:

• Amb els diferents elements introduïts per un cercle

• Amb els diferents elements introduïts per un disc

• O bé introduïts per un quadrat

Tot i que no és habitual, els diferents formats de llistes no ordenades es poden anellar quan el contingut clarament ho requereixi.

Mostar exemple de llistes anellades

Llista de definicions

Un tipus específic de llista no ordenada és l'anomenada llista de definicions. Alguns llenguatges controlats, com els tesaurus, serveixen per a guanyar precisió terminològica. L'estructura típica de les llistes de definicions és una versió simplificada de la que tenen els tesaurus. La precisió terminològica i l'elecció de paraules clau adequades tenen una relació molt estreta.

Mostar exemple de llista de definicions

Exemple de tesaurus és El Thesaurus (2021) de la Universitat de Barcelona. Abasta en conjunt 28.101 descriptors, dels quals 50 són específics del turisme. També ho és el Tesauro de Turismo (2012) de l'Instituto de Estudios Turísticos. Centro de Documentación Turística de España. Recull 840 termes sobre turisme (tot i que la darrera actualització és d'agost de l'any 2012).

Llistes ordenades

Les llistes ordenades serveixen per mostrar un cert ordre de successió en els continguts. Tenen algunes particularitats, com són ara els diferents nivells i alguns requisits de redacció i de composició. El llibre d'estil de la Universitat de Barcelona diu el següent sobre les llistes a l'àmbit de la publicació de continguts en xarxa:

En documents HTML és habitual i recomanable l’ús de les llistes per estructurar la informació.

La frase introductòria i els diversos punts han de quedar relacionats, és a dir, s’ha de poder llegir cadascun dels apartats a continuació de l’enunciat, de manera que el resultat sigui una frase entenedora i sintàcticament ben construïda.

Els diferents elements d’una llista han de ser coherents entre si, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas un de cada manera).

Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense forma verbal ni puntuació interna, cap dels elements no ha d’anar amb majúscula inicial i no s’han de tancar amb signe de puntuació.

En canvi, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot amb majúscula i cada paràgraf s’ha de tancar amb punt.

Font: Llibre d’estil. Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). (2021).

Quant als nivells en les llistes numerades, els més habituals (i de lectura més entenedora) són els de numeració aràbiga:

• hotels
  • hotels urbans
  • hotels temàtics
  • hotels de costa
    • hotels amb tot inclòs
• apartaments
  • aparthotels
• allotjaments a espais no urbanitzats
  • agroturismes
  • hotels rurals
• càmpings
• habitatges vacacionals

Altres ordenaments alternatius són la numeració romana i les sèries de lletres majúscules i minúscules. En alguns casos es fan servir llistes amb criteris d'ordenament mixtes, com són ara el números aràbics i les lletres minúscules. Cada llista numerada hauria de portar un títol breu que introdueixi els continguts.

Imatges

Les imatges als articles fan referència a fotografies que haurien de tenir una relació directa amb els continguts dels resultats de la recerca. S'han d'ubicar en el lloc específic per ser publicades. No són adequades als annexos ni a cap altra secció diferent a la dels resultats de la recerca. Haurien de tenir un títol així com una numeració independent i correlativa a la qual refererir-se en el cos de l'article. S'ha d'esmentar la font d'on procedeix cada imatge o, si és pròpia de l'autor o autora, el seu nom i llinatges en substitució de la font.

Mostar exemple d'una imatge